Etiquetes

dimarts, 22 de gener del 2013

PLANIFICACIÓ DE L'ENTRENAMENT



L'entrenament és una cosa que precisa d'una bona organització al llarg del temps o temporada i en la qual s'han d'anar passant uns periòdes amb diferents intensitats i volums. Bàsicament es tracta d'aplicar el volum i la intensitat de forma adequada a cada moment, ja que hi ha moments on s'ha de tenir més intensitat i en canvi ni ha altres que hi ha d'aver més volum.

¿Com organitzar l'entrenament per a la temporada?
Primerament hem de definir l'entrenament esportiu écom el procés científic i pedagògic basat en l'aplicació d'estímuls o càrregues d'entrenament amb l'objectiu de millorar el rendiment esportiu.
Per aconseguir aquesta millora, cal que les càrregues siguin:
  • Continuades
  • Progressives
  • Variades
  • Individualitzades
Per tal de complir aquests requisits és imprescindible una programació de la temporada que ens permeti regular i modular els 4 paràmetres anteriors i poder situar a cada moment i amb la intensitat més adequada cada entrenament en el moment oportú. A banda, fer-ho ens permetrà tenir un punt de vista global que millorarà la nostra predisposició mental a l'entrenament i per tot plegat, els resultats de la feina feta seran superiors.
Programar un procés d'entrenament no és una cosa fàcil, a més dels coneixements teòrics es requereix de certa d'informació de l'atletai el/s seu/s objectiu/s que serà molt important alhora de determinar què fer, com fer-ho i quan fer-ho. Entre les més significatives trobem:
  1. L'esportista: és el centre de la programació i el punt de partida. És important saber el punt de partida i el seu objectiu; el seu estat de salut; el lloc de residència; les possibilitats d'entrenament; el desgast que li suposa la feina; les obligacions familiars; el temps que vol/pot dedicar a entrenar;… i altres informacions que ens permetran ajustar l'entrenament a les seves possibilitats. La programació ha de ser una eina i no una cadena que esclavitzi l'esportista.
  2. L'activitat física objectiu: és l'altre centre de la programació i el que condicionarà el tipus de treball que es farà. En aquest sentit caldrà fer un perfil bioenergètic i psicomotriu per conèixer els requeriments de l'activitat i en funció de les facultats de l'esportista i les necessitats de l'esport es determinarà el treball a realitzar.
  3. Les activitats i els mètodes d'entrenament: en funció dels dos punts anteriors tindrem quines activitats programarem durant la temporada i de quina forma treballarem. En aquest cas prendrà importància l'activitat principal però també les complementàries que se situen fora de temporada o les que permeten recuperar abans durant la temporada. Es tindran en compte conceptes relacionats amb la transferència i l'especificitat dels estímuls.
Per altra banda caldrà tenir en compte l'organització temporal.
Normalment, en la planificació d'una temporada s'opta entre dues opcions:
  1. Buscar un o dos moments de la temporada per tenir un o dos pics de forma (veure figura 1).
  2. Assolir un estat de forma més o menys estable durant tot el període competitiu (veure figura 3).
I s'organitza en els següents períodes:
  1. Període general
  2. Període específic
  3. Període competitiu
  4. Període transitori
Figura 1: Temporada amb un o dos pics de forma
A trets generals
  • El període general es caracteritza per a ser de construcció i treballar el volumamb intensitats baixes o mitjanes.
  • L'específic el de treball més dirigit cap a l'activitat competitiva, s'ha de començar a treballar la intensitat de forma progressiva.
  • El competitiu  Coincideix amb la fase de manteniment del màxim rendiment, és el moment en que es disputen les competicions, hi ha una important disminució del volum de treball, però amb intenstat i entrenaments aritmes de campetició.
  • El transitori o de recuperació entre temporades o competicions de gran duresa: és tracta de donar-li al organisme un temps per a que es recuperi, amb recuperació activa, intensitat molt baixa i poc volum.  (veure figura 2).
Figura 2
Segons l'opció que triem entre la 1 i la 2, la distribució dels períodes A, B, C i D s'organitzaran de forma diferent.
Si suposem un esportista que té una fita molt important en un moment molt concret de la temporada, programarem l'entrenament basant-nos en un sol període general, un d'específic i un de competició, per a continuació recuperar de l'esforç físic i mental que ha suposat la preparació d'aquest gran repte i iniciar la preparació de nou per un altre repte amb un nou període general, específic i competitiu. A nivell temporal hom pot suposar que tot això succeeix en un període relativament llarg de temps i equival aproximadament a tot un any.
Un altre cas ben diferent seria el d'aquell esportista que vol seguir un calendari de competicions que es van succeint en un espai de temps més o menys curt i que es dilata al llarg d'uns quants mesos. En aquest cas, iniciaríem la temporada com en el cas anterior, amb un període general i un d'específic però el competitiu tindria una durada que aniria des de la primera fins a la darrera cursa a participar. Dins d'aquest període competitiu hi hauria microperíodes de recuperació post-cursa, microperíodes generals, microperíodes específics i microperíodes competitius, de tal manera que entre cursa i cursa hi hauria una organització similar a petita escala d'una temporada sencera.

Temporada amb objectiu de manteniment de forma durant un període llarg.



Tot això s'ha de programar tenint en compte que hi ha d'haver petits periodes de descans i que el macrocicle es descompon en mesocicles i microcicles.
És doncs, una feina complicda, que requereix de certs coneixements i que no la pot fer tothom, però que resulta fonamental en el procés d'entrenaments. Els tècnics o entrenadors degudament formats han de ser les persones responsables de fer aquestes planificacions, del contrari, si no és te el coneixement suficient és pot caure en errors que ens facin tirar pel terra tot l'esforç fet.