CONTRACTURES
MUSCULARS (SOBRECÀRREGUES)
S’entén per una contractura
muscular, a l’augment del to muscular de manera continuada i involuntària.
Quan un múscul o grup muscular esta sotmès a un intens treball i arriba a la fatiga, no li dona temps entre contracció i contracció a relaxar-se, apareixent primer els tremolors i després la contractura.
Quan un múscul o grup muscular esta sotmès a un intens treball i arriba a la fatiga, no li dona temps entre contracció i contracció a relaxar-se, apareixent primer els tremolors i després la contractura.
La contractura, és un estat
d’enduriment en que es troba el múscul, que no arriba a relaxar-se como hauria,
ocasionat per la fatiga, a conseqüència de la suma d’estímuls que li arriben
contínuament.
Totes les contractures presenten els següents símptomes:
- Increment del to
muscular.
- Escurçament del múscul.
- Minimització del
metabolisme.
- Reducció de la capacitat
de rendiment.
- Dolor a la pressió i/o a
la tensió per contracció.
- Inflamació de la zona
afectada.
Les contractures es produeixen per les situacions límits a que sotmetem el nostre organisme, degut a:
- Una continuada tensió
isomètrica. (per exemple una postura inadequada)
- Elevat grau de tensió
muscular, sobrecarrega del múscul. (per exemple un entrenament excessiu).
- Excessiva sobrecarta sobre
les articulacions, i gran distensió sobre tendons i lligaments.
- Elevats nivells d’estres
psicofísic, por, nerviosisme.
També hi han
d’altres factors que poden produir aquesta lesió:
- Mala biomecànica en la
carrera.
- Dismetries o males
alineacions.
- La constitució morfològica
i antropomètrica.
- L’alimentació i hidratació.
- Mal desenvolupament de les
qualitats físiques segons el tipus d’esforç.
- Ús d’un calçat inadequat.
Canvi de calçat quan ja no amortitzin, uns 1000 km.
- Mal escalfament previ a
l’entreno o carrera.
- Hora del dia , època de
l’any i climatologia.
- Fatiga, son.
- Pràctica simultània
d’altres esports.
- Superfície d’entreno.
- Antecedents de lesions.
Respecte a la tipologia de les lesions; els velocistes i fondistes, pateixen major percentatge de sobrecàrregues musculars , mentres que els migfondistes pateixen més d’inflamacions tendinoses.
Per ordre dels
grups musculars que més sovint presenten contractura en atletes són:
- Bessons i soli
- Isquiotibials.
- Quàdriceps.
- Adductors.
- Proneals
Mesures preventives:
- La primera gran mesura preventiva,
PACIÈNCIA I CONSTÀNCIA. No hem de buscar l’èxit immediat.
- Calentament i estiraments abans i després
de l’activitat. És important tindre en compte que els estiraments s’han de
realitzar prèvia activació del múscul. Per tant, la pauta, seria:
Mobilitzacions articulars.
10-15 minuts de carrera continua suau.
Estiraments (10 segons per estirament).
Part específica.
Tornada a la calma amb carrera suau i estiraments (20 segons per
estirament).
- Realitzar les càrregues
progressives.
- Treballar la flexibilitat
de la musculatura tònica i enfortir la musculatura fàsica, per no crear
desequilibris.
- Realitzar massatges de
descàrrega, ja que són útils per eliminar substàncies de desfet que
produeix l’entreno, augmentant el flux sanguini i reduint la tensió
muscular.
- Canvis de posició (en cas de tensió postural)
- Evitar córrer sempre per
asfalt. Les superfícies toves com terra o gespa faran que les nostres
cames no es carreguin tan.